Ramon Clariana: “La Mina és una entitat purament de negoci”

Ramon Clariana porta 26 anys en el món veïnal. Va entrar al 1989 a l’associació de veïns de Poble Nou-Zona Esportiva. Ara n’és el vicepresident. Des del 2012, és membre de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, de la qual n’és president des d’aquest mes de febrer. A nivell professional, és ingenier tècnic industrial col·legiat, però ja fa anys que està jubilat.


 

Per qui no ho sàpiga, què és la Taula de l’Aigua?

És una plataforma ciutadana que no té orientació política i que ha nascut amb l’objectiu de difondre la idea que l’aigua és un bé públic, que no es té que mercantilitzar i hem arribat a la conclusió que la millor opció per al futur de la gestió de l’aigua de Terrassa és municipalitzar-ne la seva gestió.

Em podria fer una valoració de la gestió de l’aigua per part de Mina
Aigües de Terrassa en els darrers 75 anys?

És bastant fàcil. No tenia finalitats especulatives al 1941, quan es va crear, perquè la gestió partia de la necessitat que tenien els industrials per fer anar les seves indústries i també subministraven l’aigua als ciutadans.

Quan es van tancar les indústries, els industrials van vendre les seves accions a empreses de serveis i la Mina es va convertir en una entitat de serveis, moment en el que va aparèixer el concepte de mercantil i de beneficis. Es va convertir en una entitat purament de negoci.

Què aportaria la municipalització de l’aigua a Terrassa?

Els beneficis de la gestió pública, el control públic, la transparència en la gestió i que els beneficis es podrien reinvertir totalment en dues vertens: la millora de les infraestructures i millores directes als ciutadans que ho necessitin. Aquests són els quatre facots clau.

Algunes ciutats, com és el cas de Ripollet, també finalitzen la concessió de la gestió de l’aigua l’any que ve. Des de la Taula de l’Aigua, no s’han plantejat fer sinergies de col·laboració amb aquests municipis?

No, no ens ho hem plantejat. Hem contactat amb diferents municipis per compartir experiències, com és el cas de Manresa, on l’aigua és pública, o el cas d’Olesa de Montserrat, que la gestiona una cooperativa. Hem recopilat informació i hem tingut contactes amb altres municipis.

A més de la seva tasca a la Taula de l’Aigua, vosté també és president de la FAV (Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa). Quina és la tasca que realitzen des d’aquesta federació?

La FAV té una doble funció que és ajudar a recollir els objectius de les associacions de veïns que la composen i en els temes d’interés general, intervenim com a FAV.  Referent als ciutadans, defensem els drets bàsics de tots els ciutadans.

Quin pes juguen les associacions de veïns a la ciutat?

La valoració no pot ser uniforme perquè cada associació de veïns és diferent de les altres com diferents ho són els barris on estan implantades. Hi ha barris en les que tenen més incidència, el nivell sociològic dels barris és diferent. Es tracta de defensar els interessos dels veïns i de millorar la qualitat de vida de tots els veïns dels barris.

Creu que estan prou valorades i ajudades per les institucions?

Referent a institucions, discerneixo entre Ajuntament i Generalitat. L’Ajuntament és la institució que tenim més a prop i que col·labora amb més proximitat i la Generalitat no actua de la mateixa manera. Les ajudes de la Generalitat sempre han estat més importants en els barris de vivenda pública que en els altres.

Quins creu que són els principals problemes que s’haurien de tractar a
la ciutat?

Tenim ara temes molt importants pendents. De manera immediata, hi ha dos temes que l’Ajuntament ha de resoldre: definir el model de la futura gestió de l’aigua i l’altra és definir la gestió dels autobusos.

Com creu que es podria millorar la neteja pública i la gestió d’autobusos?

Pel que fa a la gestió d’autobusos, des de la FAV sostenim que els serveis bàsics d’atenció al ciutadà siguin de gestió municipal perquè d’aquesta manera el control és directe. Es pot ser una empresa privada, una empresa mixta, però de moment la concessió és el futur però l’immediat és millorar el servei, no podem seguir en aquest falta d’inversió en el servei i en les unitats. Cal definir el model de concessió d’autobusos.

Sobre la gestió de la neteja municipal, s’ha de dir que s’ha de millorar i que s’han de d’optimitzar els recursos, que en són molts. Però els ciutadans també tenim molt a dir i tenim que ser conscients que la millor manera de tenir una neteja pública és embrutar el mínim possible. Pel que fa a la recollida, moltes vegades els ciutadans no deixen bé els seus residus i això afecta molt l’apariència de brutícia a la ciutat. Si no ho fem millor entre tots, cada vegada pagarem més per la gestió de residus.

Author: Víctor Valle Seroles

Editor de Terrassa Notícies diari digital gratuït, plural, social, solidari.

Deixa un comentari

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada