Mina, aigües de Terrassa

Mina ja no mana! Enhorabona Terrassa! 

El procés de l’aigua a Terrassa ha estat un desafiament als poders fàctics

La façana de Mina ha canviat: Nova imatge, nous colors, nou nom, però i un nou lema: ‘Ara, l’aigua de Terrassa és l’aigua de tothom’

OPINIO:|  Maria Sirvent i Marc Medina, ex regidora i regidor de la CUP Terrassa

El 10 de desembre de 2018, va iniciar el seu camí Taigua, la nova empresa pública de l’aigua de Terrassa. Com ja hem anat dient els darrers mesos, el d’ahir és un pas fonamental per aconseguir un objectiu: Que a Terrassa l’aigua deixi de ser una mercaderia per mantenir els beneficis d’una empresa privada. I passi a ser un dret bàsic garantit per a totes les persones. Avui cal dir ben alt i ben clar que re-municipalitzem l’aigua després de gairebé 77 anys de concessió a Mina! Avui la façana de Mina ha canviat: Nova imatge, nous colors, nou nom, però, per sobre de tot un nou lema: “Ara, l’aigua de Terrassa és l’aigua de tothom”.

Taigua, però, arriba tard. Concretament 2 anys i 4 pròrrogues després de l’acabament de la concessió que l’Ajuntament i Mina van signar un fosc i llunyà any 1941. Arriba tard, per un costat, pels anys de manca de control i connivència amb l’empresa que han mantingut els diferents governs locals (sigui durant el franquisme, o durant les primeres dècades de la mal anomenada “transició”) que van supeditar la seva acció política als interessos d’aquells que fa massa temps que governen la ciutat en contra dels drets i les necessitats de les terrassenques.

Aquest, però, no ha estat l’únic motiu del retard de la re-municipalització, sinó que l’empresa concessionària també hi ha jugat un paper fonamental. Amb innumerables obstacles de tot tipus, processos judicials oberts contra l’Ajuntament, negació de la titularitat pública del servei, compra de voluntats mitjançant sopars relacionals, repartiment de subvencions, publicitat a tort i a dret i sobretot amb el suport incondicional de les patronals Cambra i Cecot; i dificultant, en tot moment, que poguéssim decidir una cosa aparentment tan senzilla com la forma de gestionar un bé tan essencial per la sobirania i la vida com és l’aigua.

Els últims mesos i anys, malgrat l’objectiu compartit per part de tots el grups municipals que hem estat a favor de la gestió directa, el camí tampoc ha estat fàcil. Objectiu compartit, però diferències rellevants en el contingut i en l’estratègia per arribar-hi. Des de la CUP sempre hem defensat que calia deixar de pensar el nou servei sota criteris mercantils i posar-hi al centre la ciutadania i les treballadores, que calia introduir control i fiscalització, així com una participació àmplia en la seva governança. I fonamentalment, hem defensat la legitimitat d’assolir la gestió directa per sobre de qualsevol interès o xantatge de l’antiga empresa concessionària. En aquest camí hem arribat on som ara, en una situació que des de la CUP entenem que no és la millor de totes les possibles, i on caldrà voluntat política per posar les persones i els seus drets i necessitats al centre de la gestió; però aconseguint, si més no, l’objectiu compartit d’assolir la gestió directa del servei.

Avui, però, hem de tenir clar que el camí no s’acaba, sinó que tot just comença! Que un servei públic estigui gestionat de forma directa és una condició necessària però no garanteix “de facto” que sigui un bon servei per a totes les terrassenques. En aquest sentit, el procés de re-municipalització de l’aigua compta amb un element que haurà de ser necessàriament protagonista d’aquesta nova fase que avui comença: L’Observatori de l’Aigua de Terrassa. Un òrgan de participació, transparència i corresponsabilització de la ciutadania en les polítiques públiques. I que comptarà amb la participació d’entitats, organitzacions polítiques, empresarials i sindicals, treballadores i tècniques municipals; amb l’objectiu de vetllar per tal que a partir d’ara l’aigua sigui de veritat de totes!

Malgrat tot; malgrat els errors, les mancances, i tot allò que encara queda per fer; avui cal celebrar que hem guanyat! Que ha guanyat la gent i ha perdut el capital! Que han guanyat els drets humans bàsics i han perdut els beneficis de les grans empreses! I en aquesta victòria hi ha una figura fonamental: la Taula de l’Aigua. Una plataforma formada per persones i entitats diverses que durant els darrers 4 anys ha treballat de forma incansable per assolir la gestió directa de l’aigua. Treballant colze a colze amb la institució quan aquesta avançava, i apretant quan volia recular.

Per desgràcia, estem acostumats a que el poder polític i el poder econòmic vagin sovint de la mà en tots aquells temes rellevants. Quan això no passa, quan des de les institucions es fa un pols al poder dels diners, sense el carrer no s’avança! El procés de l’aigua a Terrassa ha estat precisament això, un desafiament als poders fàctics de la ciutat, i sense pressió ciutadana, sense mobilització al carrer, estem convençudes que això no hagués estat possible. L’acció política comença per cadascuna de nosaltres i a Terrassa ens queda molt per construir en el camí cap a l’horitzó que volem compartir.

Gràcies a la Taula de l’Aigua, al Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, a Aigua és Vida, a l’Observatori Ciutadà Municipal i a tots els Moviments Socials de la ciutat, perquè si d’algú és aquesta victòria és, sens dubte, vostra!

 

Author: CUP Terrassa

CUP Terrassa

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.