Dubtes a la municipalització de l'aigua

L’aigua pot fer aigües. Dubtes i preguntes

Alguns obliden que l’equip de govern, el Psc –PsoE, Ciudadanos i el PP estaven totalmet  en contra de la municipalització de l’aigua

OPINIÓ | Salvador Pérez Riera

Alguns van brindar i felicitar-se molt ràpid amb la creació de l’empresa municipal de l’Aigua (Taigua segons el nom escollit). Al marge dels membres de la Taula de l’Aigua i les entitats de suport, així com alguns partits municipals, eren els únics convençuts de la necessitat de posar la gestió directe i acabar amb el monopoli de Mina. Alguns obliden a aquestes alçades que l’equip de govern, el Psc –PsoE, Ciudadanos i el PP, hi estaven totalment en contra, és més, l’actual alcalde era i és, un dels que no volia aquest model de gestió, atenen a més al programa del partit a nivell de Catalunya, que en cap cas està per una gestió directe dels serveis públics, ells estan per a garantir el negoci privat i cobrar comissions.

El problema, com passa amb els residus, és que la gestió dels serveis bàsics s’ha de fer per convenciment ideològic, i no per a estirabots puntuals, i en el tema de la gestió de l’aigua s’han combinat aquests dos elements, l’estirabot puntual d’un alcalde ofès i maltractat per Mina, i una desastrosa gestió d’aquesta, que ho va tractar amb total menyspreu i supèrbia. La combinació d’aquests dos elements, van ajudar a que l’alcalde forces a l’equip de govern i el partit a fer un canvi en la seva visió del tema, fins llavors la indefinició va ser total, i si Mina hagués tingut una altra estratègia, ja faria temps que tindria la concessió de nou.

El tema de l’aigua , com d’altres vectors mediambientals seran fonamentals en els propers anys, per tant, que la gestió sigui directe i controlada per l’Ajuntament serà un pas important i estratègic, on el control públic i sobretot de la ciutadania serà fonamental, si aquesta és capaç de tenir un paper real i trenca d’una vegada amb el model participatiu d’escalfar cadires exercit fins ara. El Psc – PsoE, no creu amb models participatius directes que permeti que la ciutadania sigui tractada com a adulta i responsable, per això, sempre imposa els criteris consultius en detriment, dels de decidir, encara que sigui de forma compartida.

Em sap molt greu pels companys i companyes de la Taula de l’Aigua que des de l’inici ho han treballat, han dedicat molt de temps i son uns convençuts de la gestió directe d’un bé, com l’aigua. Han fet una tasca encomiable i molt responsable, per desgràcia mai agraïda, i estan a punt d’aconseguir aquell objectiu que es van proposar, i que espero i desitjo que vegin el resultat final. Però no poden oblidar que davant tenen grans enemics, com la mateixa Mina i els poders fàctics de la ciutat, alguns partits que no estan pel tema i com a voltors aniran treballant a la contra esperant la seva oportunitat, però tenen a un enemic disfressat amb pell d’ovella i que té moltes debilitats i contradiccions, no té model ni criteri ideològic, i aquest és el Psc – PsoE, i al final corres el risc de tenir sorpreses imprevistes, com ja està començant a passar.

Perquè dic tot això, el dia 10 de desembre formalment tindrem l’empresa municipal de l’aigua, tindrem nom, imatge i una gerència transitòria, fins aquí tot sembla normal. Però aquí comencen els dubtes i les preguntes, que atenen al comportament i poca transparència municipal al llarg dels anys, molts no entendran.

La felicitat i salts d’alegria d’alguns per l’acord i disponibilitat de Mina a ajudar en el procés i relaxar la situació, ha tranquil·litzat a l’equip de govern i sobretot ha amagat i deixat de banda, les deficiències en el compliment del calendari, i ha generat un estat de confusió a la situació. De sobte Mina ha salvat la situació d’alta complexitat i com Sant Pau quan cau del cavall, ha canviat la seva posició pel bé de la ciutat, diuen. Doncs no m’ho crec, ni en la bondat de l’empresa, ni en les afirmacions dels responsables municipals, aquest acord, no és casual, ha estat buscat precisament, per aquells que ni creient, ni creuen en la gestió directe, i que guanyant temps, ja que l’acord per a gestionar l’aigua directe pot ser reversible i retornat a l’estat anterior.  Senzillament, l’abraçada de l’ós i un canvi subtil que amaga moltes coses.

És normal que tant al secretari i l’interventor municipal tota aquesta operació els hi generi molts dubtes legals en molts dels seus aspectes, és més, corren el risc de participar en il·legalitats difícils d’explicar.

Mina fins ara ha estat buscant tot tipus d’impediments i ha anar judicialitzant tot el procés. I de sobte, ja som de nou “amics”. Ara ho oblidem tot, posen el rellotge a zero, inclús li donarem la medalla de la ciutat, i farem els honors. I els problemes generats, i els diners públics gastats, i el risc de no poder tirar endavant els acords del Ple, i…?

L’altre pregunta és, estava la feina feta per a posar en marxa la nova empresa? Com és que des de l’inici no hi ha una gerència que ja vagi treballant en la posada en marxa, tenint que acabar amb una proposta que no es volia, com és una gerència no professional?

On eren els edificis i espais de la nova empresa?

Com és que tota la imatge corporativa encara no era operativa?

I les campanyes de difusió d’aquesta per a donar a conèixer la nova empresa?

I els programes informàtics i els suports?

Per a generar més confusió, tota la retolació de Mina desapareixerà, o tindrem dos logos operatius junts amb tota la imatge corporativa? Si és així, la situació encara és més grotesca i complicada d’explicar, i sobretot, entendre.

I el llistat de preguntes seria llarg, però bé…

Està bé que ara Mina faciliti les coses, ho havia d’haver fet des del primer moment. L’acord li va perfecte, ja que li garanteix el negoci durant cinc anys, i obre una possibilitat de retornar al model privat o mixta. Calen cinc anys de transició? Estic segur que no calen ni sis mesos. I dos anys mantenint uns proveïdors, sense competidors. I qui s’emportarà les comissions d’aquests?

I tot això de forma directe, sense concurs públic, ni possibilitats de competència, deixant totes les normes i obligacions fora. Suposo que ara li cobrarem a Mina totes les despeses de temps de dedicació del personal municipal i extern que ha obligat a l’Ajuntament, per a contrarestar els obstacles posats.

I en quan a les eines participatives com l’Observatori de l’Aigua que se suposa que ja hauria d’estar funcionant, i que no serà fins el gener com a mínim. I a més, no té res a veure amb aquell òrgan participatiu que la Taula de l’Aigua volia que fos un nou model participatiu similar al de París, amb capacitat de decisió i d’influir en la gestió. Doncs s’ha quedat gràcies als tripijocs municipals en un nou òrgan consultiu que ja veurem quin serà el resultat final atenen al que fins ara ha fet el Psc –PsoE, mers espais d’escalfar cadires, on la participació és un mer miratge.

Molts dubtes, poca claredat i transparència, i sobretot, poca exigència i crítica pública d’aquesta situació per part d’alguns sectors afins a la gestió directe, i que corre el perill de fer aigües. Molta feina tindrà la Taula de l’Aigua i les entitats de suport, així com el futur Observatori per a controlar i aclarir tota aquesta situació que pot acabar amb un ridícul espantós, que passi d’exemple a riota.

Veurem, espero i desitjo equivocar-me, però alguns elements municipals  participants en aquest procés em generen malfiança, i l’acord amb Mina no m’ha sorprès, el preveia, el calendari avançava i els compromisos assumits anaven amb un retard volgut, al final cap sorpresa. No son moments d’eufòria i celebració, de molts dubtes i preguntes. Veurem…!

Author: elTeuDiari Redacció

Deja un comentario

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.