“Digues-me tres coses que se’t donin bé”

Una de les educadores em comentava recentment que a cada jove que s’interessa pel programa li formula una senzilla petició: “Digues-me tres coses que se’t donin bé.”

Dels 3.500 joves que han estat atesos pel Servei d’Atenció a la Garantia Juvenil, més de 2.000 s’han acollit al Programa amb el mateix nom, una iniciativa europea que des del Servei de Joventut ajuda a millorar l’ocupabilitat i la formació de persones d’entre 16 i 29 anys. Mitjançant aquest programa, els o les joves reben —en un termini de 4 mesos, com a màxim— un lloc de treball, una oferta formativa o la possibilitat de fer pràctiques laborals. No és la panacea que resoldrà el problema de l’ocupació juvenil, però és una oportunitat que pot millorar les possibilitats de moltes persones en una franja d’edat en què la taxa d’atur és molt elevada.

Els números mostren una rebuda positiva del programa, fent visible que quan als nostres joves se’ls presenta una oportunitat de millorar les seves opcions de futur, la persegueixen. Malgrat tot, sovint tinc la sensació que encara hi ha una tendència generalitzada a mirar aquest col·lectiu amb prisma negatiu. Estic convençut, però, que la majoria dels que no actuen és perquè no coneixen les seves opcions i es troben en una cruïlla de camins sense saber a quins pot dirigirse.

Un exemple molt clar és el programa ‘En Trajecte’, adreçat a joves d’entre 17 i 20 anys, que duu a terme el servei de Joventut. La iniciativa pretén millorar les seves expectatives laborals i formatives, a més de mostrar-los quines són les seves potencialitats. Doncs bé, una de les educadores responsables del projecte em comentava recentment que a cada jove que s’interessa pel programa li formula una senzilla petició: “Digues-me tres coses que se’t donin bé”. Per increïble que sembli, la majoria no és capaç de dir-ne ni una. És molt preocupant que els i les nostres joves no sàpiguen per a què serveixen o, pitjor encara, creguin que no serveixen per a res.

És la nostra responsabilitat com a polítics i la de tots i totes com a societat, buscar la manera d’encaminar a la nostra joventut perquè trobin el seu rumb i la seva motivació. Hem de mostrar-los que hi ha vies com l’associacionisme o el voluntariat, que s’han de moure i que poden i han de trucar portes per trobar sortides, malgrat que unes s’obriran i altres no. Sense defallir. Però sobretot hem d’aconseguir que coneguin i confiïn en les seves capacitats per així aprofitar totes les oportunitats. Per confiar en nosaltres hem d’omplir la nostra vida de continguts, només movent-nos i sent rics en experiències podem demostrar-nos de què som capaços. Perquè en el moment en què prenem consciència de la nostra vàlua, no deixarem que cap context ens digui si servim o no servim.

El sistema del qual tots en formem part, ens ha fet creure que si no estem adaptats al mercat, no servim per a res. En una etapa —ja massa llarga— en què el mercat no dóna massa oportunitats, m’agradaria enviar un missatge clar a la joventut terrassenca. No és veritat, podeu forjar el vostre futur amb determinació i esforç, només heu de creure en vosaltres i en les vostres qualitats. Teniu la capacitat de desenvolupar molts talents i només heu de descobrir què us motiva prou per dedicar-li el vostre temps. I només una cosa més, manteniu-vos actives i actius, la felicitat no vindrà a buscar-vos, només buscant el que us fa feliços li donareu sentit a la vostra vida. Jo he trobat el que li dóna sentit a la meva: intentar ajudar a totes i tots els que pugui a ser una mica més feliços.

Noel Duque Alarcón

Regidor independent pel PSC

Responsable de Joventut i Lleure Infantil i Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa

Author: elTeuDiari Redacció

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.