Ateneu Cooperatiu del Vallès

Diagnosi de l’Economia Social i Solidària a través del balanç social de les entitats

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental realitza una diagnosi de l’Economia Social i Solidària a través del balanç social de les entitats de la comarca

Amb la màxima de fomentar l’economia social i solidària, l’ACVOcc està fent un esforç en elaborar l’informe de la diagnosi de l’economia social i solidària del Vallès Occidental. Aquest ha de servir per mostrar la força i els valors de tot el ventall d’entitats que treballen en aquest àmbit transformador de l’economia, així comper ajudar a fer que les entitats estiguin millor posicionades de cara l’administració a l’hora d’intervenir en la contractació pública.

Parlem amb Javier Domínguez, un dels tècnics de l’Ateneu Cooperatiu, que ens explica com funciona aquesta eina del balanç social, per què l’han fet i els objectius que persegueix. «Des de la Generalitat se’ns instà a fer una diagnosi i un recull de bones pràctiques de l’economia social i solidària (ESS) de l’àrea de cada Ateneu, a través de recopilar un seguit de dades de les entitats vinculades a l’ESS». Detalla el Javier com en el primer any de funcionament de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, ara fa dos anys, «ens vam centrar en les cooperatives i societats laborals. A partir del segon any es van incorporar altres actors, segons recomanà la Diputació de Barcelona, com són fundacions, centres especial de treball i associacions. Aquestes són les més complicades, ja que el problema era destriar quines formen part de l’ESS».

El balanç social que la Xarxa d’Economia Solidària (XES) convida a fer a les seves entitats membres, ha estat la base en què l’ACVOcc s’ha inspirat i ha replicat a l’hora de confeccionar la seva eina: «consideràvem que era la més adient quant al rendiment de comptes i de retorn social cap a la ciutadania», ens diu en Javier. «Hi ha altres models més burocratitzats, basats més en la responsabilitat social corporativa, que no responen als criteris propis de l’ESS, per això pensem que el balanç social és l’eina de més projecció». Segons mantenen, «té l’avantatge que mira a la vegada elements quantitatius, com ara l’evolució de les vendes de l’empresa o el nombre de treballadors, i també qualitatius, com és la percepció de la mateixa empresa i de l’entrevistador sobre el funcionament d’aquesta. En aquest sentit és similar i es complementa amb el qüestionari del mapa Pam a Pam. Aquest s’adreça més a la ciutadania perquè pugui trobar les entitats properes que fan Economia Social i Solidària i el Balanç Social cap a l’administració perquè pugui trobar les entitats de l’ESS amb les que pot treballar comparar-les a les empreses mercantils i potenciar el mercat social. De fet, el balanç social es basa molt en elements demostrables, «que a més han de ser xifres públiques, per exemple per veure la relació entre qui guanya més i qui menys a dintre de la mateixa entitat». L’informe també servirà per comparar l’evolució de l’Economia Social i Solidària del Vallès Occidental amb la resta de Catalunya i l’estat.

La visibilització externa de les entitats és una de les mancances del teixit cooperatiu, en opinió dels tècnics de l’ACVOcc: «vam veure que la implantació del balanç social en el nostre territori era baix, només tres entitats del Vallès Occidental van acabar la versió més llarga i laboriosa de completar».Afegeix Javier que«volíem fer una mica de pedagogia per tal que mostressin els seus valors, però a la vegada no haver de dedicar-hi moltes hores -calen entre 6 i 10 hores per preparar les dades necessàries del BS de la XES-. Vam reduir la quantitat de preguntes, i en comptes d’obligar les entitats a fer el qüestionari via online, les ajudem a completar-ho amb una entrevista. Per això especifica Domínguez com «aquest any hem passat preguntes del balanç ampliat de la XESal nostre senzill per obtenir una impressió quantitativa sobre els criteris».

En aquest curs, tenen el compromís de cobrir el 25% de les bones pràctiques de l’ESS que es donen al Vallès. De fet, amb els ajuntaments del territori ja van començar a establir mecanismes de col·laboració. «Enguany signarem un conveni amb l’Ajuntament de Terrassa per fer aquesta diagnosi de forma conjunta, per tal que al més aviat possible, totes les entitats de l’ESS de la ciutat hagin fet aquest balanç social amb el nostre suport». Serà una continuació més rigorosa a una primera diagnosi que es va realitzar des del consistori, en un contracte fet amb un servei d’assessoria extern, en el qual, entre d’altres, no es van identificar totes les iniciatives d’economia social i solidària de la ciutat. En aquest sentit, tenen clar que s’ha d’arribar a totes les entitats que fan economia social i solidària de la comarca, més enllà del format jurídic que tinguin: «parlem per exemple d’un espai de criança, o un grup local de Som Energia», detalla Domínguez.

La feina feta fins al moment s’ha concretat en una trentena d’entitats que ja han elaborat aquest balanç social. Aquestes enquestes es realitzen entre les tres potes que conformem l’ACVOcc: Terrassa i les poblacions de l’entorn, així com les de Sabadell i Sant Cugat i el seu entorn. Es preveu que a la pota de Terrassa s’arribi a completar les 40 entitats, del total de 150 que hi ha identificades. «Per exemple ja hem realitzat la diagnosi de dues grans entitats de la ciutat com són Fupar i Prodis, i que com a fundacions entren dins d’aquest ventall però també de més petites com dos horts urbans que són associacions», destaca Domínguez.

Des de l’ACVOcc s’ha procurat facilitar fer l’enquesta per a les entitats. Segons el Javier, «n’hi ha prou amb un quart d’hora per introduir informació bàsica de l’entitat, una entrevista d’una hora de conversa conjunta, i una mitja hora per revisar, en total en dues hores es pot acabar l’enquesta»,aclareix. Un cop realitzada, es pot completar allò que sigui necessari per obtenir l’informe individualitzat.

Mostrar els valors propis de l’ESS«Ens agrada mot el lema d’Ensenya el Cor, ja que cal mostrar els valors propis», afegeix el Javier, a la vegada que assegura: «sovint les entitats no visibilitzen prou allò que fan bé, i volem ajudar que les entitats agafin el costum de fer-ho». L’altre objectiu és que les mateixes entitats coneguin els seus marges de millora, «per exemple a l’hora de contractar l’electricitat de fonts d’energies renovables».

La diagnosi realitzada també es pot veure en el mapa a la web de l’Ateneu Cooperatiu. En aquest mapa, a banda de la ubicació i informació bàsica de l’entitat, es mostren cinc criteris de bones pràctiques, a tall d’indicadors (referits a l’organització interna, l’impacte social, l’impacte ambiental, la innovació i la transformació en cooperativa) els quals surten del mateix balanç social, com una forma de reflectir les bones pràctiques que fomenten el mercat social de la comarcal.A més, el mapa de l’Ateneu Cooperatiu mostra aquests criteris que serviran per poder concursar o bé accedir a subvencions de l’administració. Es tracta d’apropar els serveis que podria oferir l’entitat a l’administració, tot tenint en compte que el nou marc normatiu pel que fa a la contractació Pública, suposa una oportunitat per a les entitats de l’economia social, solidària i cooperativa. Cal destacar com en els municipis s’està fomentant la compra i contractació pública socialment responsable prioritzant criteris socials ètics i ambientals en la contractació pública de béns i serveis. A tall d’exemple, enguany, «l’Ajuntament de Barcelona ha concedit a aquelles entitats que havien fet el balanç social, més punts per accedir a les subvencions municipals i l’Ajuntament de Manlleu l’ha utilitzat per elaborar d’un catàleg d’empreses de l’ESS de la comarca d’Osona», explica el Javier.

Author: Ali Ferrer (Mes Cooperativa)

Cooperativa de Comunicació sense afany de lucre de Terrassa.

Deja un comentario

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.