Cartografia sentimental de la ciutat de les xemeneies

Cartografia sentimental de la ciutat de les xemeneies

Article d’Opinió d’Ander Zurimendi, militant de la CUP

Per què tothom coneix la plaça Sant Felip Neri de Barcelona, on les parets encara mostren forats de la metralla en època de la Guerra Civil? I com és que tan poca gent coneix les marques dels trets de bala de la revolta del socialisme llibertari de 1932, que encara es veuen a la façana de l’Ajuntament de Terrassa?

Potser estic exagerant. O potser és una qüestió d’autoestima. De quedar embaladit per tot allò que ve de fora i no aturar-se a mirar les històries de casa nostra. Perquè no es tracta de fer xovinisme de Terrassa, sinó mantenir vius els seus trets idiosincràtics. De no ser una ciutat dormitori, sinó tenir barris vius. Autocentrats. Així ho vam poder reflexionar ahir al debat organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) a la Coral dels Amics i en el que des de la CUP vam exposar les propostes en defensa del patrimoni històric i la memòria sentimental que hem defensat a l’Ajuntament aquesta legislatura.

Hi destaca la rehabilitació, contextualització i obertura al públic del refugi antiaeri del Mercat de la Independència, que va ser aprovada al 2018, tot i que no s’ha executat. O ara el Pla de protecció de botigues emblemàtiques, de forma que s’incentivés el relleu generacional de comerços com la merceria La Esmeralda o la jogueteria Edima (que malauradament han tancat). I es poguessin conservar tant els rètols exteriors i com el mobiliari (que són testimoni del disseny, estètica i iconografia d’una època).

També hem proposat un pla de revitalització del Cinema Catalunya, que és centenari (s’inaugurà l’any 1916). I és que a poca assistència de públic podria posar en qüestió el seu sosteniment. Igualment, vam criticar la Fira DENIM per entendre que no s’ajustava a la realitat: A Terrassa no es teixien texans i distorsionava el seu passat tèxtil.

Més recentment, hem proposat dos canvis en el nomenclàtor. Per una banda, tant la CUP com els CDR proposem rebatejar el Passeig Conte d’Egara com Passeig 1er d’Octubre. I és que volem que la ciutat incorpori al seu mapa cartogràfic i sentimental un fet tan emocionalment dur com fou l’organització semiclandestina del referèndum de l’U d’Octubre. Que a més va venir acompanyat de l’amenaçadora visita de la Guàrdia Civil a Unipost. I encara millor si de pas retirem el mèrit a un personatge caci-quil i franquista com Alfons Sala i Argemí. Tal com s’explica a «Una història de Terrassa», el volem editat pel CEHT, allò que suposadament féu per la ciutat (com l’Escola Industrial), el féu realment per tenir personal qualificat per a la seva indústria. I enriquir-se ell mateix i la seva nissaga de sang (Sala) i política (el salisme).Que no enganyin.

També hem demanat canvis al nomenclàtor de la ciutat, tot demanant-nos: On són les dones obreres i antifranquistes? On són els referents de la lluita LGTBIQ+? Que no donin nom a cap plaça o carrer (o tan pocs) significa excloure’ls de la genealogia de la ciutat. I per tant, que no existeixen.

Al debat d’ahir també es va reflexionar sobre la Fira Modernista. La CUP ja va encetar una reflexió crítica sobre el paper i disseny de la Fira, en l’edició de 2018, tot demanant una re-orientació de la fira per tal que s’intensifiqués el relat obrerista i s’introduís una contextualització històrica de les condicions de vida de la classe obrera.

A més a més, vam proposar que l’àrea d’Economia Social afavorís la creació d’una Cooperativa Tèxtil a Terrassa (ja n’hi ha petites iniciatives, de roba sostenible), que pogués teixir una gran quantitat de camisoles obreres per tal que la ciutadania les pogués comprar a un preu raonable i s’hi vestissin, per la Fira.

I hem saludat amb alegria el naixement de la xarxa Districte Zero, un naixent ecosistema de projectes culturals en torn al quadrant ubicat entre La Rasa i l’Avinguda 22 de juliol (zona industrial i d’antics vapors). Com apostem per reconvertir urbanísticament la plaça Josep Freixa, per tal que deixi de ser un pàrquing de cotxes amb arbres que impedeixen lluir la visual davantera de la Masia Freixa. Igual que passa a la plaça de Correus, que podríem anomenar la milla d’or de les cases modernistes.

I com no: Ens oposem a la boutade de Ciutadans proposant esbucar l’antiga fàbrica Noguera, que actualment acull les brigades municipals. Serem els primers a plantar-nos davant les màquines. Perquè portem 4 anys fent propostes pel patrimoni industrial i la memòria històrica de Terrassa. Defensant les cartografies sentimentals d’una ciutat de vapors i xemeneies.

Author: CUP Terrassa

CUP Terrassa

Deja un comentario

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.