Acollir l’Aquarius… Però tancar Melilla?

* Marc Medina, regidor de la CUP Terrassa

Si l’inici de la legislatura de José Luis R. Zapatero serà recordada per l’enretirada de les tropes militars de l’Iraq, l’arrencada de Pedro Sánchez ho serà en part per l’acollida del vaixell Aquarius, amb 650 migrants, al port de València.

Més enllà d’ajudar a les persones que concretament es trobaven a bord, la decisió va tenir una forta càrrega política: Davant la Itàlia co-governada per La Lega, amb un ministre d’Interior com Mateo Salvini que tanca els ports, un altre país de la Mediterrània s’oferia a acollir aquestes persones. Eren dies per a cert optimisme, encara més venint dels 10 anys d’herència de Rajoy.

Però tanmateix, la lluna de mel durà ben poc. Que l’arribada a port de l’Aquarius es convertís en un photocall, més enfocat a la comunicació política que a l’exercici solidari ja va ser un mal senyal. Però vaja, fem com que no ho vam veure. Després d’haver acollit durant el juliol altres vaixells com el LifeLine i el propi Open Arms, el trencament va arribar a l’agost. Els mitjans de comunicació van arrencar una ser d’estiu (notícia inflada, per la manca de notícies del període estival), de forma que uns pocs milers de persones van ser qualificades com “una crisi migratòria sense precedents”. Mentre Alemanya acull cada any alguns centenars de milers de refugiades, l’establishment espanyol ens intentava vendre que el que succeïa a l’Estat era el més fort de tot Europa.

Amb la pressió mediàtica llançada contra les persones migrades, els sentiments altruistes del PSOE se’n van anar de vacances. I davant els intents d’accedir a Melilla per part de centenars de ciutadans provinents de l’Àfrica, el ministre d’Interior va decretar: “Los quiero fuera pero ya”. Fins 116 persones eren deportades l’endemà. Adéu a la fraternitat -si és que en quedava-, dins el Partit Socialista Obrer Espanyol.

Però és que no recordem que som nosaltres, la vella Europa, la que va colonitzar l’Àfrica? També el regne d’Espanya, malgrat que el seu imperialisme no es va centrar tant al continent africà, sinó en el que molt eufemísticament s’anomena la “descoberta” d’Amèrica (o sigui, la dominació imperialista d’Amèrica Llatina), que justament es commemora aquest divendres, 12 d’octubre. Com voleu, doncs, que no vinguin ara a demanar responsabilitats econòmiques? Qui és qui mana al món? Qui ha fet el món tal com és? O que potser algú es pensa que els països empobrits han decidit empobrir-se? Si les economies capitalistes i transnacionals d’Occident destrossen el món, és normal que el món demani responsabilitats a Occident. Almenys, no tinguem la poca vergonya de fer-nos trampes al solitari. O sigui, pensar que acollir les persones refugiades per motius econòmics és una gran obra de caritat que demostra la nostra bondat.

Com voleu que no intentin entrar a l’Estat, si arrisquen les seves vides només per aproximar-s’hi? Així que és responsabilitat del nou executiu espanyol tombar l’ignominiosa tanca de Melilla. Molts s’omplen la boca dels suposats murs que s’alçaran entre una Catalunya independent i l’Estat espanyol, quan els murs veritablement existents s’alcen avui en dia al sud d’Espanya. Lleveu les concertines, tal com el PSOE ja heu insinuat. Desmantelleu aquesta màquina de mutilar éssers humans. Tanqueu els CIEs i no goseu obrir-ne de nous, encara menys al Líban o altres països llunyans (paratges insòlits on no pugui arribar la pressió ciutadana, social i periodística). No externalitzeu la responsabilitat a països llunyans.

Com deia el manifest Faltan Paredes, sorgit arran de la detenció de 9 grafiters a l’Estat espanyol el passat 18 de juliol, “els únics murs que podem i volem admetre són aquells que serveixen per pintar, amb llibertat d’expressió i utilitzant la sàtira”.

  

Author: CUP Terrassa

CUP Terrassa

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.